El problema del bosc o el negoci de la natura? (1)

El problema del bosc que ens plantegen els lobbys de la “industria verda” conjuntament amb els empresaris i polítics és un problema fictici, basat en uns pseudo-arguments que molts cops no tenen fonaments “científics”.

En les seves justificacions cara la galeria intenten tocar la emotivitat i l’ ètica del “ciutadà”.
Ens diuen que la fusta és una alternativa “ecològica” al petroli i que el bosc no “gestionat” és un perill, que els boscos estan massa “carregats” de fusta.

Ens creen un problema (el bosc salvatge) i la solució alhora (domesticar el bosc),  un negoci rodó. Per aconseguir un consens social sobre la intervenció en la natura utlitzaran:
– “Especialistes” venuts que reprodeixen el discurs emanat des dels grups de pressió com les   multinacionals “ecològiques” de la fusta i Científics subvencionats.
Interès del govern de torn per privatitzar i comercialitzar amb la natura.

Creada la necessitat social de “netejar” els boscos, incentiven negocis que els venen com si fossin la salvació de les zones rurals.
I tot ho fan per la nostra seguretat, ens diuen que mantenen la tragèdia del foc lluny de les nostres vides.

Aquesta manera de pensar el bosc” està cobrant protagonisme després d’ un gran incendi amb la tragèdia de la mort pel mig (Orta).
Precisament enmig de la tragèdia, la mediatització dels fets, i l’ espectacularitat del foc. Tenen els ingredients amanits per dificultar qualsevol anàlisi clar , la maquinaria capitalista aprofita la tragèdia mediatitzada per introduir el seu discurs, crear necessitats i aportar “solucions”.

 

Estratègies “comunicatives” per assegurar un consens que possibiliti…

-Com he comentat al principi una de les estratègies utilitzades pel capitalisme és crear necessitats, modes, per a fomentar el consum i poder seguir girant la roda del produir-consumir (treballar per consumir i consumir-se treballant…)

Alguns exemples d’ aquest fenomen de manipulació social (crear necessitats fictícies per muntar un negoci) seria:
Quan les empreses farmacèutiques creen una pastilla i després busquen per a que pot servir, exemple el TDH repartit a tota la joventut, amfetamina.

-Una altra de les estratègies per manipular les masses és l’ estratègia del discurs de la por:

Hi ha un gran foc com feia anys que no es veia, PROVOCAT que no se’ns oblidi. Tràgicament i desgraciadament moren 5 bombers, mediatitzen l’ espectacle per televisions, ràdios i diaris, toquen la fibra de la gent… Els professionals diagnostiquen al malalt, diuen que està brut, sobrepoblat i això no ens ho podem permetre,fan saltar les alarmes, diuen que és un perill.

Aquí entra l’ estratègia del discurs de la por.
Si no es busquen les armes de destrucció massiva tot serà pitjor, si no es tanquen les fronteres qui sap el que pot arribar a passar, si no es fica més policia hi haurà inseguretat ciutadana, si no es fa algo amb el bosc la situació pot desembocar en un perill humà.
França ha estat gran exemple aquests dies del desplegament mediàtic i polític entorn l’ estratègia de la por.

Quins paral·lelismes hi ha en aquests exemples?
El negoci d’ uns quants al darrere, de vegades molt al darrere.

Mitjançant pseudo-arguments i campanyes, com les televisives, s’ aconsegueix que la societat vegi amb bons ulls la invasió del bosc amb màquines per extreure fusta. Fins hi tot més que necessari, imprescindible. Alguns/es poden arribar a pensar que si no és per la intervenció humana el bosc desapareixeria. Totalment surrealista.

El possible resultat de tot això? Enriquir a les grans empreses “ecològiques” extraient  la fusta a baix cost i de passada deixar el bosc com un parc temàtic on els turistes de qualitat puguin endinsar-se amb els seus tot-terrenys i gaudir d’ un passeig a la natura, cosa que a la seva ciutat ja no es pot. Poder passejar pel bosc sense fer-se rascades ni caigudes, com qui camina per la rambla.

El risc en l’ espai d’ oci avui en dia no es pot assumir, el dilluns es té que anar als centres de treball a aixecar el país.

A tot això cal afegir les últimes legislacions sobre els espais naturals on s’ obri un nou món per al negoci, quotes d’ entrada al bosc, eliminació de zones comunals, establir zones d’ activitat específica a la muntanya (per caminar, per caçar, per anar en moto, per collir bolets i potser algun dia veiem per jugar a golf…), privatització de la muntanya i expropiació dels recursos naturals és el que hi ha al darrere de tots aquests moviments empresarials i polítics.
Un cop més ens tocarà assumir o lluitar contra uns interessos antagònics als de les poblacions i la gent que hi viu, que des de l’ inici de la seva existència han crescut i conviscut amb el bosc.

Alimentar-se, curar-se, relaxar-se, descobrir-se, amargar-se… son coses que els nostres avantpassats feien en aquestes muntanyes i serralades. Son algunes coses que el dia de demà potser no podem fer sense pagar una quota o sense avisar a alguna autoritat (persona o màquina) que anem a fer-ho i en quina zona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s