El problema del bosc o el negoci de la natura? (2)

LA TELEVISIÓ i els mitjans d’ informació:

Ara els empresaris i els polítics s’ han posat d’acord, els mateixos que promovien massificació eòlica, transvassaments, marbreres i nuclears, ara son els grans defensors de la vida natural.

L’ esforç dels mitjans d’ informació i editorials per presentar la problemàtica de la preservació de la natura ha augmentat en els últims anys. Ens diuen que l’ estat dels boscos és alarmant.

El gran silenci “Horta de Sant Joan”, L’ home i el bosc, El bosc el gran oblidat son alguns dels noms dels documentals i reportatges on es solten perles com aquestes:

-El bosc requereix una cura d’ unes intervencions per deixar-ho millor. -Paco Cano, president de l’ associació de professionals forestals de Catalunya-

-Com es que no treiem suc del bosc, pare? –Una jove pagesa al seu pare pagés, una imatge amb molta càrrega emocional en aquests temps de crisi, una familia reunida  a la taula parlant de les seves terres i el seu futur-

-Em d’ apendre a treure fruit de tots aquests boscos. – Algun “professional” de la matèria-

– Estem davant d’ una nova generació d’ incendis. – Marc Castellnou, inspector cap dels GRAF-

-Quan jo era jove es podia passar per tot arreu, era net, es podia circular. Ara els arbres dolents es mengen als bons. – Salvador Gispert “Bosquerol”.

-Els hi intentem explicar als nens que entenguin que els boscos…si els abandonem sempre veurem un foc dolent. El bosc si no està gestionat, està desestructurat. – Oriol Vilalta , director Fundació Pau Costa d’ ecologia del foc i gestió d’ incendis-

Aquestes afirmacions de grans personalitats, acadèmics, ingeniers, dissenyadors, professors i demés especialistes, en que es fonamenten?

Conceptes com el bosc brut, arbres dolents i bons, si no es gestiona està desestructurat, el bosc requereix d’ unes intervencions…

Després de milers d’ anys amb boscos molt més rics en biodiversitat i sense homes cuidant-los, ens volen fer creure de la necessita de l’ acció de l’ espècie humana per salvar els boscos?

Sembla que si, un cop més la memòria històrica se la passen pel forro i s’afirmen estupideses sense fonaments.

Per a que aquestes estupideses cobrin sentit necessiten una colla “d’ especialistes”, experts de la matèria…antropocentrics i mafiosos que per un sou vendrien a la seva mare.

És més que demostrable que cada cop que els humans em volgut intervindre en els processos naturals em provocat fracassos i degradacions ambientals, desequilibris al mèdi que comporten l’ exticnció d’ espècies… Cirulos, implantació eòlica, fugues nuclears, abocadors de brossa amb escapaments químics, terratremols amb nuclears de pel mig, el cargol poma, l’ extinció de tot mamífer depredador a la peninsula…en son alguns exemples de l’ acció humana a la vida natural.

Recordo en l’ últim documental de TV3, que no he trobat online, potser es deia el bosc a debat, on surt una “professional” dient que els recursos del bosc s’ han d’ aprofitar, que son infinits, quan és sabut per tots/es que la terra és rodona i els seus recursos finits… Per saber aquestes petites coses no fa falta tenir un màster ni un doctorat…

Ens creuen idiotes o ho som?

Els arguments de baix nivell i el poc interés de divulgació certifica que ens tracten i ens volen infantilitzats, volen que repetiguessem com a corders les seves estupideses.

UNIVERSITATS i ambients acadèmics:

Economia, Ecologia, paraules amb una mateixa arrel.

Eco: Prové de oikos (casa) o gestió domèstica.

Logos: Paraula o discurs.

Nemein: Administrar.

Ecologia: “El discurs sobre la casa” o “Administració domèstica”. Una clara visió del que pretenen fer, domesticar lo salvatge.

A les universitats i ambients acadèmics instrueixen amb formules matemàtiques eco-lògiques i eco-nomiques. Calculs quantificadors de masses,calculadors de percentatges, parametres normals i anormals, perills de les masses “hiperpoblades” o “desestructurades”…tot amb unes intencionalitats, justificar la tala de boscos, potenciar el negoci i l’ accessibilitat de tota la població a l’ últim racó d’ aquests.

Uns negocis dels habitants rebran alguna almoina a molt estirar o algun treball mal pagat en l’extracció, un cop hagi començat el negoci serà imparable.

És necessari acabar amb la vida natural, espais semi-salvatges que cada cop en queden menys, a canvi de diners? Pel que es veu a les universitats i ambients acadèmics així ho veuen. Bonica educació.

La Ciència, la tecnologia i la industria: 

Els lligams científico-econòmics son més que sabuts. Per dir-ho d’ alguna forma amb la tecnologia existent podrien treballar les màquines per nosaltres però resulta que aquestes com a molt ens faciliten o ens prenen el treball.

Abans de la revolució industrial fer un calcetí, que podia costar, una hora?

Després de la revolució industrial es podien fer 1000 calcetins/hora. Suficients per a que tothom tingui un joc de calcetins cada dia de la setmana. La feina d’ una treballadora durant tota la seva vida productiva podia ser resolta per una màquina amb un dia.

Aquest “desenvolupament” ha beneficiat als treballadors/es? Crec que aquests/es segueixen fent les mateixes hores laborals, sols que hi ha més atur, més competència.

La seva força de treball ja no és necessària per produir, així ens trobem que amb màquines o sense l’ explotació i la misèria segueix existint.

En els últims 300 anys es calcula que les dimensions de la ciència s’ estan duplicant cada 15 anys, des del 1970 fins avui ha hagut un increment igual a 1 milió de vegades.

Per ser un seguidor d’ aquesta religió (la ciència) son imprescindibles les calculadores i els tècnics. Fins al punt en que actualment els mitjans d’ informació, les gestions bancàries, sanitaries, educatives, les entrades i sortides a les autopistes, al treball…o diferents organismes governamentals son gestionats per les màquines.

La ciència i la tecnologia han entrat a casa de tots/es i la nostra vida cotidiana com a ingredients “normals” cosa que no poden fer ni els “humans-imigrants”.

Les imatges cada cop més freqüents de grups d’ individus que aparentment es coneixen però que ni parlen ni es relacionen i cada un està absorbit i concentrat amb una pantalla, és un reflex d’ això, fins on arriba a condicionar el nostre pensament i les nostres vides aquesta tecnologia?

Estem redreçant cada cop més de la vida col.lectiva cap a una vida individualitzada ? Podriem afirmar que fins hi tot ja estem desapareixent com a individus i passem a ser autòmats amb nula capacitat crítica, reflexiva… Estem perdent lo poc que queda de natural al món i en nosaltres mateixes?

Tots aquests aparells, màquines i demés estan sotmeten a la població a una mort física i mental.

Sense tots els aparells dels que disposa “el poder” no seria possible provocar incèndis i fer veure que el problema no és l’ humà sinó la natura.

Tampoc seria possible endur-se la fusta de milers d’ hectaries en 2 setmanes cap a Italia trossejar-la i vendre-te-la en pellets al la teva tenda més propera.

I potser seria possible recuperar els carrers com a lloc de sociabilització on poder dir: Que ha passat en la fusta de l’ incèndi? O jo que se, preguntar-se perquè els boscos necessiten “neteges” o  humans.

Estem davant d’ una nova generació de boscos que genera una nous tipus de foc? Com diu l’ inspector dels GRAFS.

O estem davant una societat que necessita comercialitzar tot lo comercialitzable per continuar enriquint les butxaques d’ unes èlits que ben poc els hi importen la vides i els espais de la gent “normal” ?

No és el primer cop ni serà l’ últim que ens ens venen els seus negocis com si fos un negoci per tots/es, sempre diuen que venen a fer el bé, que tot son meravelles, diners i avantatges. No ho dubtis. Meravelles per a ells i les seves famílies adinerades i avantatges per garantitzar una riquesa i un poder que passa de pares a fills, mentre la desnutrició, les depressions i demés malalties dels pobres seguiran sent això. Problemes d’ uns pobres que cada cop son més pobres.

Cada cop vivim més en un ambient que no és el nostre, sinó del capital. Si poguessin retenir l’ aire que respirem ens el vendrien amb dosis anuals, no en tinguem cap dubte… O busquem unes relacions entre la societat-natura-industria diferents, on l’ únic objectiu sigui satisfer les necessitats de l’ esser humà amb el màxim respecte a la natura i les persones o estem morts.

Les “malalties” psicològiques, els càncers, la passivitat de la joventut davant la vida, la crisi, l’ augment de la misèria, de la droga…son productes d’ un sistema malalt, d’ una societat de treballadors/es medicalitzats/des  que hem perdut el nord i busquem salvació en algun polític de torn,un deu, un sou o un medicament mentre les èlits brinden amb cocaïna marisc i xampany la seva riquesa eterna.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s