Que és l’autogestió i el comunisme llibertari? La terra on vivim, va ser un exemple al món

Per posar-nos un poc en la qüestió, primer intentaré explicar breument el que és la “democràcia formal” en la que vivim avui en dia per a llavors intentar explicar amb que consisteix l’ autogestió revolucionaria posant com a exemple els nostres avantpassats. Una experiència única en la recent història Europea i potser mundial:

QUE ÉS LA DEMOCRÀCIA FORMAL
Tothom pot tenir un cotxe, un cavall, una segona residència o un catamarang.
Però aquesta “llibertat” és teòrica i no fa res més que augmentar i protegir la injustícia.
Aquell que més té més li serà donat i el que menys té, més li serà robat.
Tot es fa comprensible si entenem la relació epxlotador-explotat i els intringulis d’ aquest sistema que no fan res més que reforçar la posició de superioritat de l’ explotador front l’ explotat.

L’ EXPROPIACIÓ DELS EXPROPIADORS
L’ autogestió no hauria de significar un endolçiment dels mals i les penes de la societat actual.
L’ autogestió implica un canvi radical, la instauració d’ unes altres formes de viure en comú.
Prendre el poder i alhora destruir-lo, retornar el poder robat a la gent.

LES EMPRESES CAPITALISTES
Es va fent cada cop més freqüent que els treballadors participin en les decisions de l’ empresa, però participar no és autogestar. Participar és ser admès a una activitat que ja existeix i a la que pots participar obligadament o voluntàriament.
Quan els treballadors participen de l’ empresa molts cops té com a objectiu fer-los creure que son gestors i part activa de l’ empresa, els fan sentir més importants.
Diria que això és il·lusionisme no retribuït econòmicament.
El dia que els treballadors/es decideixin augmentar el seu sou en comptes d’ optimitzar el rendiment de l’ empresa es comprovarà que les seves  reclames seràn ignorades i si insisteixen molt silenciades.

EXPERIÈNCIES DE LES LLUITES DELS TREBALLADORS/ES CAP AL CONTROL OBRER.
Majoritàriament el control obrer s’ ha fet efectiu a partir d’ un conflicte, com pot ser una vaga.
I quasi sempre les experiències acaben arrencant del poder millores de les condicions de treball, afeblir les formes d’ explotació contra els treballadors/es.
Ecemples:

-La vaga de la Canadenca (1919) que va acabar aconseguint les 8 hores laborals per a tota la classe obrera del país-

-Els obrers de la FIAT a Italia mitjançant una vaga indefinida fins que l’ empresari no accepti les demandes obreres de reduir el ritme de treball. Cosa que va acabar desenbocant amb un control obrer de la fàbrica.

Aquestes lluites milloren qualitativament punts precisos però no acaben qüestionant l’ assalariat ni el rol dirigent dels capitalistes sobre els plans de producció.

QUE ÉS L’ AUTOGESTIÓ REVOLUCIONARIA?
La lliure associació de persones iguals en una societat sense classes.
S’ encarrega d’ eliminar l’ explotació de l’ home per l’ home.
La planificació autogestionària no consisteix en planificar d’ una altra forma, sinó una altra cosa.
No es tracta com alguns tenen interés en propagar de tornar a viure en una societat vucòlico-agropastoril de petits grups, tot i que existeixen societats així.
I tampoc un desordre econòmic com diuen alguns adversaris d’ aquest model. De fet mai ha hagut un desordre com l’ actual…
La planificació autogestionaria no consisteix en estudiar i determinar quins productes permitiran augmentar al màxim els guanys dels propietaris, consisteix en:

-Igualtat de les persones

-Trobar formes d’ associació que defensin i protegeixin la força comuna, la persona i els bens de cada associat.

-Seguir la voluntat general que acaba establint una conciliació entre l’ ordre públic i la voluntat dels individus.

Podríem nombrar diferents societats i països  que s’ han valgut de l’ autogestió, però nombrarem el que tenim més proper geogràficament i temporalment.
Les col·lectivitzacions anarquistes del 1936.

LES COL·LECTIVITZACIONS ANARQUISTES DEL 1936
Aquest és un fenomen únic de la història europea- i potser mundial-. Les col·lectivitzacions llibertàries, amb molta intensitat a l’ Aragó.
La comarca de Vall de Roures i Cinca van ser les zones de més irradiació de l’ anarquisme als camps aragonesos durant la II República.
Basant-se amb la propaganda i l’ acció directa la població es va empapar de l’ ideari anarquista, els nuclis més durs eren als centres miners i entre els treballadors de la Val de Zafán.
L’ emigració a Barcelona de gent d’ aquesta zona també va fer que aquesta gent quan tornava aportava els ideals que a la ciutat es propagaven amb constància.
Ara parlarem de Queretes, poble del qual hi ha molta inforamció gràcies a l’ estudi de Renato Simoni i el seu llibre  “ Queretes. La col.lectivització d’ un poble aragonés durant la Guerra Civil (1936-1938) “
El que citaré aquí son algunes mostres de com es va traduir l’ ideal anarquista o comunista llibertari a la zona on vivim i en concret a Queretes:

-L’ esglesia es va reutilitzar com a magatzem de la col·lectivitat.
-Les families més pobres 2/3 de la població s’ uneixen a la col·lectivització.
– Es requisen les cases dels feixistes i es destrueixen les “imatges sagrades”.
-El café dels rics queda transformat en seu de la CNT, on es celebren les assemblees on assisteix tothom qui forma part de la col·lectivització i també s’ hi fan representacions teatrals de grups itinerants que anaven de poble en poble.
-Es crea una residència de vells que no tenen família i no poden cuidar-se per si sols.
-Es crea un centre de Joventuts llibertàries/menjador per a la gent de pas.
-Es crea una botiga de la cooperativa.
-A la casa d’ un ric del poble s’ hi estableix la barberia.
-Es crea un taller de costura on es concentren totes les màquines de cosir del poble.
-Es crea una guarderia infantil i una carnisseria.
-Es fa una quadra/estable col·lectiu, s’ uneixen els ramats de tot el poble i es reparteix la feina entre els ramaders.
– Tots els cellers i molins es posen al servei de la comunitat.
-Es suprimeix la moneda, tot hi haver una caixa comuna fruit de les confiscacions i venda de productes de les quals pot disposar qualsevol membre en cas de necessitat (viatge, operació quirúrgica, enviament de cartes…)
-Sanitat gratuïta.

Com podem observar i tal i com ho expliquen els que ho van viure,  la qualitat de vida augmenta considerablement, s’ acaba la fam i la desnutrició i sense oblidar que tot això es porta a terme mentre es fa la guerra. S’ ha d’ alimentar al front i rebre als ferits. També s’ ha de valorar que el nombre de treballadors/es es redueix quasi a la meitat, molts han marxat al front.
Tot i així, està demostrat que augmenta el nivell de vida, la llibertat de la dona, l’ escolarització, la sanitat és gratuïta. Inclús els que es negaven a formar part de la col·lectivització eren ajudats pels col·lectivistes quan els hi faltava menjar i els fills dels quals assistien a l’ escola o el metge de la col·lectivització.
La comunitat controla tots els bens de producció dels membres. S’ encarrega de vestir i alimentar infants i vells, conservar les cases del poble amb bon estat amb la col·laboració de fusters, ferrers, paletes…

Cada poble s’ organitza segons la voluntat dels participants. Però totes les col·lectivitzacions presenten punts en comú:

– Abolició del treball assalariat i propietat privada dels mitjans de producció.
-Organització col·lectiva dels mitjans de producció.
– Tot i que s’ hagin eliminat els diners alguns pobles mantenen formes de retribució amb una moneda interna.
Penya-Roja per exemple dona als col·lectivistes un suplement de diners per a que es comprin roba.

A Queretes els col·lectivistes es van organitzar en 20 brigades i 1 de pastors. Divideixen l’ espai entre camp, hort i bosc.
Els col·lectivistes son camperols, petits i mitjans propietaris i CNTistes provinguts d’ arreu amb experiència per poder gestionar les col·lectivitzacions.
Es procura donar a cadascú del poble la tasca que sap fer millor i s’ intenta fomentar la cohesió de grup.
Abandonar els ideals de propietat privada comporta situacions doloroses, recriminacions… Cada dissabte a la nit es fa balanç de la feina feta i es discuteixen els problemes interns de les brigades. Homes, dones i joves discuteixen, parlen i fan reclamacions. Es molt remarcable la participació de joves i dones a les assemblees, es a dir, els joves i les dones tenen la mateixa veu que els homes.
Una anècdota que es comenta al llibre de Renato Simoni és que en una d’ aquestes assemblees un jove reclama que es tanquin els bars per a que s’ acabi amb l’ alcoholisme mentre el seu pare, també present a l’ assemblea, se’l mira amb mala cara.
En períodes de poca feina es fan obres públiques.
Es important tornar a remarcar que cap membre de la comunitat recorda haver patit per manca d’ aliments.

Com podem veure és possible l’ organització horitzontal de la societat, el repartiment de la riquesa, l’ eliminació de l’ explotació humana . I els nostres avantpassats ens ho demostren.
Inclús avui en dia son envejables algunes, o moltes, de les mesures establertes al 1936 com podia ser l’ educació i sanitat gratuïta.
Una societat com la que van voler construir no sols és possible sinó que és necessària, ja que com es pot comprovar va aportar grans millores a la vida de la gent…
Cal aprendre de la història per no caure en els mateixos errors. Aprendre de l’ experiència d’ una gent que va pagar amb la seva vida la seva set de llibertat.
Una gent que va ser capaç d’ organitzar-se horitzontalment, d’ enderrocar les estructures que els oprimien i van intentar formar una societat d’ iguals on els i les treballadores gestionaven i eren amos de les seves vides, treballant així en base a les seves necessitats.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s