Les promeses i enganys que han garantit (i garanteixen) lo negoci de les famílies burgeses catalanes i espanyoles

L’ exemple de com s’ han aplicat els parcs eòlics a la Terra Alta demostra la hipocresia que gasten les classes polítiques per acabar aprovant els negocis foscos de la burgesia.
Al seu dia van convèncer (o voler convèncer) la població amb aquests arguments:
-Avantatges socioeconòmics
-Impulsa la formació i l’ocupació de joves de la zona.
-Atura l’emigració del jovent més emprenedor i potencia una cultura innovadora.
-És compatible amb altres activitats com el pasturatge, la ramaderia, la silvicultura, l’agricultura, el turisme rural, les activitats d’oci i la cinegètica.
-L’energia eòlica crea directament una quantitat apreciable de nous llocs de treball, entre dos i cinc vegades més que les fonts energètiques convencionals i incrementa la capacitat de generar llocs de treball indirectes.
-Dóna l’oportunitat de millorar infraestructures energètiques, de telecomunicacions i camins rurals.
-Incrementa el PIB local per transferència de rendes.

Quin ha estat complert?
Aquestes són un pack de promeses escrites per la Generalitat al seu moment, són algunes de les promeses ja que els polítics locals van utilitzar-ne algunes altres… Totes quasi sempre, acompanyades de l’ argument econòmic, prometien diners. Uns diners que mai no seran cobrats.
Tot i això, per molts diners que donin a les poblacions, des del meu punt de vista, mai no es pot defensar un model de desenvolupament (en aquest cas inexistent) que consisteixi en la massificació i l’ especulació, en la destrucció dels ecosistemes i la natura.

El mal ja està fet, però els culpables campen lliures. Pujol Junior ha sigut encausat – entre altres casos – per la massificació eòlica a la Terra Alta. Una de les empreses eòliques era de la seva propietat.
Però no s’ hauria d’ oblidar que també hi va haver uns promotors locals, una gent que va donar la seva paraula. Van prometre diners, esperança, futur, treball… La gent va ser seduïda per aquestes promeses, i ha acabat venent el territori i els recursos a una empresa que factura milionades a l’ any. I a canvi de què? On són els diners, el treball i la formació per a la gent jove, la millora d’ infraestructures…?

Com a territori hem sigut enganyats i ultratjats. I en aquesta jugada de les altes esferes hi ha personatges locals que han tingut el seu paper. I algunes de les moltes preguntes que em faig són:
Aquests personatges defensaven “els parcs” perquè creien que era lo millor per al territori?
Si no era així, van cobrar favors o diners a canvi de defensar-ho i aplicar-ho?

Del que no en tinc cap dubte és de que hi havia gent que tenien informació ocultada a la població del que s’ estava tramant. I jo entenc que per aquest motiu també formaven part d’ aquesta trama. Ells van actuar com a propietaris del territori – quan sols haurien de ser representants – venent-lo a una empresa. Van actuar com autèntics cacics, formes de dominació pròpies d’ altres segles. I que, per a mi, segueixen existint…
Una altra conclusió que en podem treure de tot això és que els polítics estan venuts a les multinacionals i empreses. I per tant el seu objectiu és complir el mandat d’ aquestes empreses. En contra dels interessos/sentiments de la població. I davant aquest problema la població té dos opcions: S’ organitza per fer-hi front o té les de perdre…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s