Los maquis (I): Breu introducció de la lluita contra el feixisme als Ports

Segons els llibres d’ història l’ any 1939 s’ acaba la guerra però la història sempre és explicada pels guanyadors. Podríem afirmar segons la definició de guerra, que aquesta s’ allarga com a mínim fins al 1949-1965.

Centrant-nos amb el conflicte a la nostra zona ens trobem amb l’ AGLA (Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó), concretament amb els sectors 17 i 23 de la guerrilla que son els que vivien i lluitaven aquí.

Corria el 1939 i a la zona dels Ports ja es trobaven individus que marxaven dels pobles o ciutats properes per no ser assassinats, altres s’ exiliaven a França.

Es té que entendre la situació del moment, la repressió és feroç, la dissidència política és perseguida, empresonada, torturada i assassinada.  En molts casos potser no feia falta estar molt conscienciat políticament per acabar en una fossa, o amb lesions i seqüeles de per vida degut a les tortures. A les zones rurals els conflictes familiars es compaginen/aven amb els polítics i econòmics. Es parla d’ uns 4000 executats a Catalunya, xifres orientatives…

Aquests individus que fugen del règim es van trobant per les esquerpes i accidentades muntanyes dels Ports on es van agrupant. És molt important l’ orografia dels Ports ja que dona opció a poder tenir bons amagatalls per passar desapercebuts i tenir un control de la zona per si venien a per ells.

Al 1944 en tota Espanya hi havia 70 000 guerrillers a les muntanyes, lluitant i esperant el moment de la sublevació popular per enderrocar el règim. A tot això s’ afegí aquest mateix any la denominada “invasió d ‘ Aran” que consistia en la incursió de 10 000 guerrillers armats a l’ estat espanyol amb la intenció d’ enderrocar el règim.

Molts d’ aquests ja venien de lluitar contra els nazis per aturar el seu avanç pel nord de França, van guanyar. I després d’ aturar l’ invasió nazi de França, molts van venir a combatre el feixisme a l’ estat espanyol. Però l’ estat Francés no ho va voler així i va comunicar a Franco les seves intencions d’ incursió per la Vall d’ Aran. El resultat va ser una matança d’ antifeixistes que podia haver sigut molt pitjor, no obstant la fugida desesperada va fer que certs grups de guerrillers arribessin als Ports, entre altres zones, i es trobessin amb els “guerrillers locals”. La presència dels cossos franquistes esperant la invasió va fer que grups de guerrillers es dispersessin per tot l’ estat espanyol en petits nuclis.

És importantíssima l’ existència de complicitats de la gent dels diferents pobles amb els maquis/guerrilla. Son anomenats els enllaços. Els abastien amb aliments, roba, medicaments, els posaven al dia de l’ actualitat política i social del poble i patien un greu perill de ser enxampats, ho pagaven amb greus tortures i la mort. Dit per propis maquis/guerrillers eren la peça més important.

La vida al maquis era una vida de lluita i aprenentatge, als campaments com al que hi havia a la Sènia s’ impartien classes, molts/es van aprendre a llegir i escriure a les muntanyes, es feien amistats, es jugava a jocs, s’ instruïa militarment per al combat…

És important tenir en compte l’ esperit, la consciència i la vitalitat d’ aquestes generacions que en molts casos van combatre contra els nazis i en acabar van anar a pel feixisme . Després de que molts morissin defensant l’ estat francès de la invasió nazi, com comentava anteriorment, aquest els va trair quan ja no els necessitava. Aquí podem llegir les paraules d’ un guerriller sobre aquest tema:

  • Una gran parte del pueblo francés (referint-se a les organitzacions i sindicats revolucionaris) nos ayudaron mucho. Los goviernos no-

Al 1947 en aquesta zona començà una vertadera guerra bruta on policies vestits de guerrillers porten a terme matances de pagesos i civils. Anaven pels masos dient que eren maquis i si aquests col·laboraven els mataven. Els pagesos distingien que eren guardia civils perquè no feien olor a foc, no anaven bruts. Això els delatava, volia dir que no vivien a la muntanya.

A aquests “secretes” se’ls hi deia la contrapartida i va fer desprestigiar molt a la guerrilla i cada cop quedaven menys “enllaços” perquè aquests, quan eren descoberts passaven a viure al maquis o eren assassinats.

El conflicte durà fins al 1965, quan ja quedaven pocs individus solitaris que es resistien a abandonar les muntanyes i assumir la derrota.  Les vivències, els companys, familiars perduts i la ràbia i duresa de la situació ens pot fer comprendre aquest sentiment de lluitar fins a la mort. La Pastora, natural de Vallibona és una de les que va aguantar, sola, vivint als Ports. Finalment va exiliar-se a Andorra on va morir el 2004.

Realment mai s’ ha reconegut la lluita d’ aquestes persones, s’ ha volgut amagar la història, s’ ha explicat, com dic a l’ inici, el relat històric dels guanyadors.

Aquest humil article, pretén ser el primer petit gra d’ arena per recordar i recuperar una lluita històricament molt recent i que no s’ explica a les noves generacions. Una lluita contra el feixisme i per una societat igualitària i justa, basada en uns ideals encara vius i perseguits avui en dia…

Gran part de la informació que s’ ha utilitzat per escriure aquest article s’ ha extret del llibre “El puño que golpeó al franquismo: La agrupación guerrillera de levante y Aragon (AGLA)”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s