Una de monuments, feixistes i memòria, si us plau…

Les Terres de l’ Ebre estan plagades de simbologia i monuments feixistes. Tortosa s’ emporta  la medalla amb el seu gran monument al mig del riu, entre altres… Però no és l’ única localitat. Amposta, Horta de Sant Joan, Gandesa, Bot, Vilalba dels Arcs, Batea… En són algunes més.
Ja fa anys que polítics i plataformes ciutadanes s’ omplin la boca de memòria històrica i paraules buides de contingut, sense fer el més mínim gest durant 30 anys d’ acabar amb una cosa tant simbòlica com un monument, una placa… Dic simbòlica, perquè és així. I dic sense fer el més mínim perquè més enllà de petites mostres de rebuig, no s’ ha fet res. Els monuments aquí estan. No té més.
Però cal anar més enllà. Encara que alguns hereus dels feixistes es remoguin pels seus seients de pell dient que és una atrocitat treure un monument… No és res. És un mínim de dignitat, però que molt mínim.
I ara intento explicar perquè:

Aquests individus parlen molt de la memòria històrica i no sé quines lleis… ens explicaran algun dia què significa per a ells i les seves organitzacions recuperar la memòria històrica? Potser ho tenen clar? Què serà, recuperar els ossos? Dir que era una guerra entre germanets?… Doncs a primera vista sí, és el que fan o volen fer… però el transfons és més retorçat i sàdic.
L’ objectiu final és apoderar-se de la memòria i de l’ oblit per a dominar la societat, tenint el domini del relat històric. Julio Arostegui, Director de la Cátedra de la Memoria Histórica de la Universitat Complutense de Madrid deia: “ Dispuesto a luchar hasta la última gota de sangre para que no escriba cualquiera sobre la guerra civil”.
No! Que no escriba qualquiera! ya lo escribiremos nosotros…
I així és com l’ Estat monàrquic i hereu del franquisme es reserva el dret de relatar la història recent més conflictiva que va desembocar, després d’ una etapa revolucionària, amb la dictadura franquista. Amb l’ assassinat de milers de militants revolucionaris, amb la persecució i la voluntat d’ exterminar certs ideals arrelats a la població.
La gent era assassinada i perseguida pels seus ideals. Ens explicaran quins ideals eren? Per què morien milers de treballadors/es lluitant i  venia gent d’ arreu del món a donar la vida contra el feixisme i en pro de quin sistema polític? Això és la memòria històrica!
Però no, faran un espectacle de les fosses comunes i trauran alguns símbols que estan duent polèmica… I diran que el tema queda solucionat. Aconseguint així tancar de per sempre el qüestionament de l’ actual sistema polític, relataran el que els hi vingui de gust oblidant conscientment tots aquells aspectes punxents que no interessen tocar… Que en són molts…
I encara veurem algun que altre polític atribuint-se medalles… Amb cara de satisfacció sortint  per tots els mitjans… i la gent sentirà una certa felicitat per viure en un país que de quan en quan té alguns gestos bonics i justos.

Es té que dir que els únics que estan anant una mica més enllà de l’ espectacle de “la memòria històrica” promoguda per PSOE i IU-ICV és la CUP.
Però és anecdòtic, ja que la qüestió no és que X partit exigeixi no sé què…Sinó que la gent s’ assabenti, prengui consciència del què és el feixisme, el franquisme, el que comporten els sistemes totalitaris i qui lluitava fins a les últimes conseqüències contra aquests.
La memòria no ha de ser un simple plor o homenatge a les assassinades i perseguides , sinó recuperar els seus actes, els seus desitjos de llibertat, els seus ideals, la seva crítica a la societat.
No hem d’ oblidar que una altre món és possible, ells i elles no lluitaven per que les futures generacions visquessin el que s’ està vivint ara.
Era la lluita de classes internacionalista. Gent provinent de tots els continents venien aquí a lluitar en pro d’ uns valors i en contra del feixisme.
I es que volen saldar la guerra civil i que tothom es senti bé amb la seva posició social. Però si encara no som idiotes veurem que l’ església, l’ Estat, la policia i l’ exercit són governats i controlats pels hereus i supervivents dels feixistes. I els fills i filles dels assassinats i perseguits continuem treballant per engordir als mateixos…
La recuperació de la memòria històrica serà col·lectiva i popular, o no serà.

“Recordar no es poner de nuevo bajo la mirada de la conciencia un cuadro del pasado subsistente en si, es penetrar en el horizonte del pasado y desarrollar progresivamente sus perspectivas encapsuladas hasta que las experiencias que aquél resume sean vividas nuevamente en su situación temporal”
-Fenomenología de la percepción-

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s