El grup anarquista de Batiste, el mas de Sedó i els refugiats Aragonesos

El mas de Sedó és una masia situada al costat de la carretera entre Reus i Riudoms. Era una masia senyorial amb diferents cases, patis i magatzems.
La casa era d’un empresari tèxtil reusenc, Antonio Sedó i Pàmies. Abans de la guerra civil i la revolució el banc expropià la casa a l’empresari, per deutes que tenia.

Un cop esclatar la guerra civil els anarquistes de la CNT expropiaren la masia al banc i els baixos passaren a ser una fàbrica de granades de mà i bombes d’aviació anomenades entre els antifeixistes “del tipus Reus”. Un accident en la fabricació va matar 5 persones i provocà la destrucció de part del conjunt de cases. Dos anys després, els bombardeigs feixistes cauen sobre el Baix Aragó i centenars de persones de pobles amb hegemonia anarquista com Vall de roures, Beseit, La Torre del Compte, Penya Roja de Tastavins, la Freixneda… són evacuats a peu pels anarquistes del “grup de Batiste”. Marxaren caminant 130 km fins al Mas de Sedó, en aquells moments controlat per la CNT.
Allí els que foren allotjats, que eren més d’un centenar, descriuen que viure en plena guerra a n’aquells edificis en aires burgesos, palmeres i un llac resultava confortable.
“El grup de Batiste” molt conegut al Baix Aragó per les seves accions, en alguns casos no exemptes de polèmica, van garantir als refugiats, i així està explicat per gent que estava allí, arròs, farina, pataques i tot lo necessari per als centenars de desplaçats i desplaçades on també hi havia gent gran, nens i nenes i dones embarassades.

Reus fou un important nucli anarquista, a part de ser el lloc on va passar la infància i l’adolescència Garcia Oliver.
Després de la guerra civil i el triomf franquista, la masia va passar a ser de les filles de l’alcalde franquista de Reus, José Ramon de Mezaga. A la dècada dels 50 la propietat passa a la cooperativa comarcal d’avicultors de Reus i  es sèu de l’escola d’horticultura. Al final l’edifici acaba sent del grup Nueva Rumasa, que s’ emporta la monumental porta de ferro de l’entrada a les propietats de Ruiz Mateos, a Jerez de la Frontera (Cádiz). Ara hi ha un restaurant i un centre de Formació d’estudis agrorurals de la Generalitat.

Gran part de la informació d’ aquest article està extreta del llibre La ternura del pistolero. Batiste, el anarquista indómito. De Lluis Rajadell.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s