El dia que un grup d’ anarquistes, entre ells 2 de Beseit i un de Vall-de-roures, intentaren segrestrar un gran empresari franquista de Palma de Mallorca

el

Corría el 1935 i 5 homes de la CNT planegen el segrest de Juan March Monjo, important burgés mallorquí que finançarà el cop militar franquista. Cosí germà també del que acabarà sent el “banquero de franco”, Juan March Ordinas.

Entre els anarquistes de la CNT hi ha Bautista Albesa de Vallderoures, que més tard serà conegut popularment com a Batiste, i Jose Bueso Blanch i Daniel Manero de Beseit.
En horaris diferents viatgen a Palma per a segrestrar a Juan March Monjo. Tots 5 s’ allotgen en una pensió de Palma i se’n donen compte de que els segueixen. Conscients de que els han delatat,  intenten escapar a trets, i mort Rafael, per  un tret a la cara propinat per un policia, explica Floristan,  CNTista i company, almenys de Batista ( segons la premsa del moment deia que es va suïcidar i cada diari explica el relat d’ una forma diferent).
Un dels 5 anarquistes aconsegueix escapar amb un tret al cap i casualment va a parar a un ateneu anarquista on una dona llibertària que es trobava a dintre li extreu la bala del cap amb unes tisores de cosir i l’ amaga fins que es recupera de la lesió i pot marxar cap a Barcelona.
Rafael, que acabar morint, era el nom falç, segons la web anarquista navioanarquico.org el seu nom real era Miguel Cabreras, integrant del “grup d’ acció de Tomas García Serrano”.
Es diu que els va delatar algú de dins de la CNT.
A les butxaques de Miguel Cabreras troben una fotografía amb tres nens, probablement els seus fills. Entre les pertinences dels detinguts hi ha 3 pistoles automàtiques de les marques Izorra, Parabellum i Star, dos punyals, carregadors i projectils. La premsa també enumera les “fulletes” d’ afeitar com si fossin armes.
Segons Floristan si el cop hagués sortit bé tots els diners hagueren anat a parar a la caixa de la CNT o a un comitè pro-presos.

Tot i no estar molt clar sembla que els hi caigueren uns 2 anys de presó, fet que no farà canviar les idees anarquistes dels integrants d’ aquest grup i tant des de la presó com després quan sortiran, continuen formant part de la CNT, escribint en diaris obrers de l’ época i lluitaran contra el cop d’ estat franquista que tindrà lloc al Juliol de 1936. Sembla que almenys Batista sortí de la presó al Maig. La resta, tot i desconeixeu, no deu variar molt de dates.
A Batiste i José Bueso se’ls hi pot seguir la pista, i com a breu explicació es pot dir que;
José Bueso participarà en la derrota de la sublevació militar franquista a Barcelona i acabarà tenint un paper important dins de la direcció de la CNT durant la dictadura franquista.
Batiste serà molt conegut pel Baix Aragó perquè serà el cap visible d’ un grup anarquista molt actiu a la zona durant la guerra civil i les col·lectivitzacions al Baix Aragó. Tot i la seva futura fama, al seu poble ja el coneixia tothom i era vigilat des de ben a prop pels sectors més conservadors del poble, fins al punt que intervenien les cartes que escrivia a la seva mare des de la presó i volien tenir tota la informació possible d’ ell, encara que estigui a més de 100 km de distància tancat a una presó. Com a anècdota Batiste se’n va enterar de que li llegíen les cartes i va demanar a la seva mare que li donés noms i fotografies de la persona que “ha violado la correspondencia”. Literalment escriu; “si no sabe desempeñar su oficio con honestidad alguien habrá dispuesto a enseñarselo”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s