L’ agricultura amenaçada i el poc futur dels pobles

   Fa 60 anys que l’activitat agrària no és la principal activitat econòmica a l’Estat espanyol i, de fet, no para de perdre importància. Nosaltres als nostres pobles o als pobles veïns, podem constatar aquesta realitat.  Les produccions agrícoles que queden, estan basades en poques i grans explotacions, altament tecnificades, capaces d’adaptar-se al gran mercat. Sense anar més lluny, al nostre territori, podem observar que en els últims anys aquestes empreses han anat en augment, alhora que com deia fa un moment, s’ha reduït el nombre de gent treballant al camp.
Aquest model d’agricultura no busca generar treball als llocs rurals, o preservar el territori, sinó generar capital. Cosa que al final degrada i despobla les zones rurals. Anant a buscar l’arrel del problema i els responsables d’aquestes polítiques, trobarem  la Unió Europea i els seus programes de “desenvolupament rural” (que no vol dir que siguin els únics responsables, ja que moltes de les implantacions d’aquestes empreses als llocs rurals se farien un poc més complicades sense ajudes de “caire local”).

I per què la Unió Europea?
El 80% aproximadament del pressupost europeu es destina a la modernització agrària i per tant a promoure sistemes de producció a gran escala, que vol dir aliments de baixa qualitat destinats al mercat global i basats en l’ús del petroli, tòxics i fertilització química.
En part, degut a aquestes polítiques, a la UE entre 2000 i 2008 van desaparèixer el 20% de les explotacions i els 25% del treball agrari. Per tant, podríem dir que el que han acabat produint aquestes polítiques no és res més que misèria, degradació ambiental i molts aliments de baixa qualitat que han inundat el planeta. Mentrestant, el medi rural se segueix despoblant, les rentes agràries baixen, i els nostres camps estan cada cop més contaminats i amb menys recursos.

La UE ja preveia aquesta deriva, fruit de les seves polítiques al servei de les multinacionals i els lobbies industrials. Mostra d’això n’és l’Agenda 2000 de la UE que, a finals dels anys 90, deia que els agricultors ja no haurien de produir aliments, sinó mantindre lo paisatge. I suposo que això volia dir que els “agricultors” serien mantinguts per les subvencions, fins que a la UE li vingués de gust.
Per anar tancant, en aquest text he intentat explicar breument, extraient la informació  d’un llibre sobre l’ agroecologia , algun dels perquès de la situació actual agrícola i rural, que és imprescindible entendre si és que volem canviar-la. També crec que,qui sigui conscient del que produeix aquest “món desenvolupat” i no vegi la necessitat d’oposar-s’hi és que li importa molt poc la terra on viu i la gent amb qui viu. O podria ser també que degut a una ingesta de vaques boges, pollastres en dioxines o atac de grip A ha perdut el raciocini.

Una altra qüestió interessant també seria preguntar-nos, quina organització, associació o grup hi ha ara mateix oposant-se o creant alternatives al territori davant d’ aquestes polítiques devastadores?
Pues tampoc ho sé.

La informació exposada aquí prové en gran part del llibre; Manual práctico para la Dinamización Local Agroecológica de Daniel López García i Guillem Tendero Acín.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s