Casa nostra, casa vostra

el

L’Estat Espanyol ha acollit 898 refugiats dels 17.000 que s’havia compromès a acollir l’any passat. És lamentable que després de 6 anys de guerra a Síria i de més de 470.000 morts, és a dir, un 11,5% de la població síria encara persisteixi aquest racisme institucional que s’oposa a acollir refugiats que s’escapen d’aquesta barbàrie de la qual la Unió Europea n’és còmplice, juntament amb les altres potències mundials que han fet d’aquest país de l’Orient Mitjà el seu taulell d’escacs particular. Els interessos geopolítics i sobre els recursos estratègics dels països més poderosos del món s’estan anteposant una vegada més a la vida de centenars de milers de persones.


El mar Mediterrani és, des de fa uns anys, una fossa comuna generalitzada, on milers de persones s’han ofegat. A Grècia i Turquia els refugiats s’acumulen en camps de concentració amb unes condicions totalment deplorables que fan de la vida un infern. A la ciutat de Calais – França – mil menors sense les seves famílies deambulen pels carrers després que l’anomenada Jungla – un camp de refugiats improvisat on vivien al voltant de 4.000 persones – fos desallotjada. La tanca de Melilla és el final de la possibilitat d’escapatòria de molt africans que abandonen els seus països com a conseqüència de l’espoli d’Occident cap a les seues terres. A Hongria s’acaba de decretar una llei on seran detingudes totes les persones que demanin asil polític.


Després de la massacre siriana i la inacció col·lectiva de la majoria de països, el món s’ha convertit en un lloc pitjor per a tothom, independentment d’on haguéssim nascut. Vivim en un país on Urdangarín, Rato, Blesa, Pujol i Millet segueixen al carrer després d’haver format part d’una màfia organitzada especialitzada a robar-nos a tots impunement, on els bancs i les empreses de l’IBEX 35 estan tenint els beneficis més alts de la seva història a costa de la majoria. No és just dir que no podem acollir a persones que fugen d’una guerra perquè no hi ha diners ni feina en aquest país, i que si ells venen les nostres condicions de vida empitjoraran. Tot i la crisi, segueixin havent-hi molts diners, però estan acaparats en les butxaques d’uns pocs.


És una estratègia molt intel·ligent per part dels poderosos dir que hi ha escassetat de recursos i que aquests es destinen principalment als immigrants mentre la gent nascuda aquí se’ls hi deneguen. Aquesta afirmació repetida fins a la sacietat, assimilada en el nostre interior, i dita alegrement, ha calat en l’imaginari col·lectiu. Simplement és una falsedat, ja que els immigrants segueixen sent una minoria. A més, és normal per part de les que posseeixen el poder tractar que ens enfrontem entre els més desafavorits per les molles de pa mentre ells es reparteixen el pa sencer. Aquest discurs també se sentia no fa molt parlant sobre els estibadors per part de treballadors amb condicions molt pitjors. Es deia que els estibadors eren uns privilegiats i que era obvi que si tothom havia perdut drets durant la crisi ells també ho havien de fer. Com si empitjorar les condicions d’aquests treballadors del port revertís automàticament en una millora de les nostres condicions laborals cedides per part de la patronal.


Tant en el port, com amb el tema de les ajudes a refugiats és absurd dir que aquests són uns privilegiats i que no és just que tinguin unes ajudes que la majoria no tenim. Mentre els directius del port i els polítics cobren sous astronòmics. És ben clar que mentrestant ens estem barallant els de baix, els de dalt es freguen les mans. La qüestió és interpretar la vida col·lectivament i veure que en aquesta lluita salvatge i individualista, la del tots contra tots, només se salven uns quants, mentre la majoria ho passem molt malament. Canviar de perspectiva, sortir d’aquesta guerra de l’últim contra el penúltim i senyalar clarament els culpables de la nostra misèria. Lluitar per equiparar-nos amb els que ja han lluitat per tenir unes millors condicions o que per necessitat imperiosa ja les tenen, ja que és possible i és quan realment s’avança.


És imprescindible que les persones més desfavorides ens ajudéssim, comencéssim a col·laborar conjuntament amb tots els problemes econòmics que tinguem. Ja sigui quan no puguem pagar el lloguer o la hipoteca com fan a la PAH. També amb el tema de totes les persones refugiades com s’està fent amb gran mesura a Atenes okupant edificis per allotjar-los i donar-los-hi atenció sanitària, acció que també s’ha intentat a Barcelona okupant un edifici de l’Ajuntament d’Ada Colau, que al cap d’uns pocs dies va ser desallotjat. Com unes companyes d’un petit poble al centre de França, que van comprar una casa entre totes les veïnes per acollir refugiats. O com succeeix amb els estibadors que davant de l’atac del govern han mostrat una unitat increïble que ha fet que tots els desitjos del govern d’empitjorar-los-hi les condicions s’hagin vist frenats.


Cantava el grup valencià Orxata Sound System: «competir és un luxe que només es pot permetre l’1%». No ens en sortirem si no ens ajudem, en un món que s’enfonsa a passos agegantats. Les persones que vénen d’altres països, i les que ho fan a més, jugant-se la vida, es mereixen el nostre suport. És molt difícil anar a viure a un país que no és el teu, les persones que ho hem viscut en les nostres carns hem vist el desagradable que pot arribar a ser el menyspreu dels autòctons cap a la gent de fora. No sabem les condicions que ens proporcionarà el futur i si qualsevol de nosaltres haurà d’emigrar en algun moment. El racisme vingui de les institucions o del carrer és una lacra que no podem permetre i que hem de combatre en totes les nostres forces.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s