Breu recull de la lluita de la classe treballadora a les Terres de l’ Ebre

1865- Es crea a Tortosa el “Circulo de Artesanos”. Una gran part dels treballadors que en formaven part eren d’ idees republicanes.
L’ autoritat militar els tancà la sèu per la insurrecció que esclatà a la ciutat el 1867.
1868- Conegut dirigent anarquista italià, Giuseppe Fanelli passà per Tortosa, entre altres llocs de l’ Estat Espanyol, per propagar els ideals anarquistes. Segurament va servir d’ alguna cosa quan al 1870 al congrés obrer de Barcelona va anar-hi un delegat de la capital del Baix Ebre.
1877- El gremi de teixidors intenta fer una reunió a Tortosa per tractar temes laborals però acaben a cops.
1882- Vaga del comerç a Tortosa amb un 100% de seguiment.
1883- Vaga de treballadors de la fusta a Tortosa.
1886- Vaga Ferroviària amb un gran seguiment a Tortosa. Per tensions entre treballadors i el cap de l’ estació que volia fer treballar als vaguistes, un treballador va ser ferit per un tret propinat pel cap de l’ estació.
1900- Vaga a la societat electroquímica de Flix. Durant el conflicte es constituí lo que seria en un futur l’ organització obrera local.
1900- A Tortosa fan vaga fusters i transportistes exigint 9h laborals i millores salarials.

Al llarg d’ aquest recorregut històric de la lluita obrera a les Terres de l’ Ebre del 1850 al 1900 s’observa un madurament de consciència dins el moviment obrer. Tal i com analitza Cervelló aquesta presa de consciència cada cop més potent va de la mà de les mobilitzacions obreres. A més mobilització, més consciència.
El 1901 es fa una crida “a todo elemento trabajador” a trobar-se a Tortosa al “Teatre principal” i es forma el Centre Obrer de les Corporacions”. Compta amb 200 socis i 12 sindicats professionals. El lloc de trobada d’ aquest col·lectiu obrer serà l’ edifici del Centre Republicà.
Com es pot observar Tortosa, també per ser un dels nuclis més poblats, concentrà una gran part de les lluites obreres que es donaven a les Terres de l’ Ebre.
A la resta de territoris de les Terres de l’ Ebre s’ anava arrelant la consciència de lluita i hi han datats conflictes a Corbera, Flix, Orta, Gandesa o Paüls quan al 1902 dos jove són detinguts i acusats de professar ideologia anarquista i d’ atemptar en dinamita.

És a partir del 1900 que la lluita entre la gent de classes treballadores i els cacics  i propietaris de les fàbriques s’ intensificà. L’ església, com es conegut, ja des d’ un principi s’ alineà a protegir els interessos dels rics. A Tortosa esclaten vagues com la de la construcció, o els treballadors del canal del rec que aconseguiren en una setmana de vaga un augment salaria i millors condicions de treball. Al cap d’ un any tornaren a fer vaga i tornaren a aconseguir millores salarials.
Durant aquesta dècada 1905-1915 es posà en marxa la Societat d’ Obrers agrícoles de Tortosa que es van declarar en vaga per exigir una “llei d’ accidents laborals” per a la gent que treballava al camp. Aquesta vaga s’ emmarcava dins d’ una lluita més amplia entre treballadors i el Sr. Duardet, propietari de gran part de les terres de la Cava. Els pagesos volien crear una cooperativa per a no dependre del Sr.Duardet i poder millorar les seves condicions de vida.

Es coneguda la vaga, al 1911, dels miners al Priorat que van acabar en enfrontaments a pedrades contra la Guardia Civil al poble de Molar. Quan la Guardia Civil va voler entrar al poble les dones es posaren tallant el pas al crit de “No passareu!”. La Guardia civil va apallissar-les i 2 dones van acabar morint dies després, arran de les ferides.
Les vagues no paren i al 1916 els fusters de Tortosa reclamen la jornada de 8h i després son els de la metal·lúrgia qui els hi fan el relleu. Sanchez Cervelló al seu llibre ens rel·lata la diferència en aquesta època entre Flix i Tortosa alhora d’ aconseguir guanys mitjançant la lluita. A Flix hi havia un nucli de 500 obrers, era un nucli més gran que a Tortosa que dominaven més les petites empreses, i això fa que a Flix ràpidament guanyaven les reclamacions mitjançant una Unió Obrera que es va fundar arran d’ una vaga. La Unió Obrera durà fins la guerra civil i van aconseguir dies festius i un salari mínim entre altres coses…

L’ organització entre les associacions obreres del territori cada cop era més forta. Començaren a editar-se llibrets, publicacions i setmanaris com “La justicia social” o el “Voluntad” de tendència socialista que es repartiren per la Ribera d’ Ebre, el Priorat i la Terra Alta. I també es repartien les revistes “Acracia” i “El fructidor” de tendència anarquista, imprimides a Reus i Tarragona.
L’ església i els terratinents començaren a fer declaracions als diaris i demés, criticant a la gent que era la cara visible de les lluites, o que repartia propaganda… Per exemple enmig d’ una vaga dels miners al Priorat la premsa del futur règim manipulava les declaracions dels vaguistes dient que exigien un 70% més de sou, quan sol exigien les 8h laborals. Així intentaven desacreditar els sindicats. Al 1917 l’ aspecte polític ja era de total igovernabilitat, i la tensió entre l’ església, terratinents i empresaris contra la gent de classe treballadora no parava d’ augmentar.
Per fer-nos una idea de l’ implantament rural dels ideals anarquistes, com també socialistes, està datat que al 1917 la CNT tenia nuclis a Flix, Ascó, Mora d’ Ebre, Vinebre, Torre de l’ espanyol, Garcia, Ginestar, Serra d’ Almos, Riba Roja, Ribera d’ Ebre, Pinell, Pobla de Massaluca, Gandesa, Amposta, Godall, Santa Barbara i altres poblacions al Priorat i al Matarranya.

Com es deia abans, cada cop la coordinació al territori era més gran, i això es veia reflectit en les vagues, que eren coordinades, o en l’ agrupació d’ entitats obreres com les de la Ribera d’ Ebre, Terra Alta i Priorat que crearen una Federació Comarcal al 1919.
A Tortosa el 1919 es caldejà l’ ambient i en un any explotaren 3 bombes. No foren les últimes d’ aquell any, ja que a la famosa vaga de la Canadenca també explotaren diverses bombes. La policia va detenir a treballadors del Centre de Corporacions.
El març del mateix 1919 s’ inicià una vaga a Tortosa protagonitzada pels carters i una altra bomba rebentà els tallers del “Diario de Tortosa”, un diari que havia criticat fortament el moviment obrer i les seves vagues. A la vaga de carters seguiren altres com la dels perruquers i sabaters a Tortosa i els constructors a Xerta.

La situació semblava que anava a favor de les classes treballadores, ja que la lluita no parava d’ augmentar i poc a poc s’ anaven guanyant drets com les 8h laborals, millors sous, que es compatibilitzessin els accidents al camp com accidents laborals… fins que els militars subvencionats pels grans empresaris d’ Espanya i amb el suport de l’ església van orquestrar un cop d’ estat. Aquest es va aturar, gràcies a la gran organització obrera que com hem vist estava estesa per pobles i ciutats. Però no es va poder evitar una guerra civil que alhora provocà una revolució de caire anarquista a Catalunya, com poques s’ han vist a la història.
Finalment els antifeixistes perden la guerra , els rics i l’ esglesia instauren 30 anys de Franquisme, no absents de conflicte ja que els “maquis” van oposar-se per tots els mitjans. Després d’ una transició vergonyosa i denigrant pels vençuts, ara ens toca tragar una democràcia de paper-cartró.

Avui dia, estem veien com cada cop ens estan retallant més drets socials i laborals, alguns ja per sota del que es tenia als anys 30, també veiem com els nostres països col·laboren en crear fosses comunes al mediterrani o deixar a milers de families, joves i gent gran sense casa, treball ni futur. I és en aquest context quan el 29 de Març es convoca una vaga general on el seguiment és massiu i el descontentament social i la lluita es fan evidents a les grans ciutats del país. Més d’ un centenar de persones són detingudes a Catalunya, i entre elles, ja que parlem de la història de la lluita obrera a les terres de l’ Ebre, s’ ha de citar al company Andreu, natural de Tortosa. A l’ Andreu li demanen 4 anys de presó i 9000 euros de multa per participar en un piquet al barri de Sants.

És important tenir una visió històrica per entendre com ha costat tenir els drets socials i laborals que tenim, i ser conscients de com ens els estan traient. I més important és, lluitar pel nostre futur i contra qui ens el roba, construir alternatives a la misèria a la que ens sotmet el sistema capitalista i defensar a la gent que es perseguida per fer-ho.
Per acabar sol dir que avui, com ja havien entès fa un segle, les classes treballadores sol tindrem futur si estem conscienciades, unides i organitzades.

Per a més informació sobre la campanya en defensa de l’ Andreu es pot seguir per la web https://29m.sants.org/andreu/ , per les diferents pàgines de twitter i facebook i al hastag #andreuaboslució .

Gran part de la informació exposada en aquest article ha estat extreta del llibre “Conflicte i violència a l’ Ebre. De Napoleó a Franco” de Josep Sánchez Cervelló.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s