Crònica d’ un dia de Vaga General a la Terra Alta

El dia 8 de novembre sobre les 7:00h del matí una vuitantena de persones, cridades pel CDR Terra Alta, tallaven la carretera N420. A l’encreuament entre Gandesa, Bot i Batea. Gent de la comarca i altra vinguda de les comarques veïnes es van unir per realitzar un dia de vaga, un dia de lluita per la defensa de la República catalana i per l’alliberament de tots els presos polítics.
El tall va durar ininterrumpidament durant set hores, fins que van arribar dos furgons antidisturbis que van posar-hi el punt i final. La gent, quan vingueren els antidisturbis, sense arribar al cos a cos, va cedir l’espai de la carretera als Mossos d’esquadra i es va quedar una estona a la vinya limítrofa menjant el dinar que s’acabava de fer. Durant tot el dia la velada fou amenitzada per la música que sonava des d’un altaveu disposat a la part superior d’un cotxe.
Podríem estar parlant del tall de transit més llarg que s’ha fet en les últimes dècades a la Terra Alta, com a mínim. També podríem dir que ha sigut la vaga més combativa en aquesta comarca en les últimes dècades. No podem dir de la història, perquè hi ha constància de vagues molt “dures” als anys trenta. Al tall s’hauria de sumar la manifestació convocada per l’ANC que va tallar la carretera per un període aproximat d’una hora i la tractorada convocada per Unió de Pagesos.

La coacció dels Mossos dient que “ja us coneixem”, “ aquí ens coneixem tots”, “ si marxeu ara us estalviareu un judici penal..” va ser patida des de l’inici.  El “secreta” tapat fins als ulls amb una “braga” a primera línia mirant cares, per si en coneixia alguna, i les fotos tirades amb una càmera digital, també formava part de la seva estratègia intimidatòria i repressiva. No sols es va quedar amb això, sinó que també van fotografiar i apuntar matrícules dels cotxes aparcats. Amb tot això, la gent va resistir, no va cedir ni un pam, i alegrement d’estar allà amb la gent del territori, xarrant i lluitant conjuntament, va aguantar fins al moment que conjuntament s’havia decidit, fent una assemblea improvisada. “Quan vinguen els antidisturbis marxarem”. I així va ser.

En aquest país alguna cosa ha canviat, i és que la gent ha perdut la por. Ja no ens cohibeix la policia amb les seves amenaces, la gent surt de casa per lluitar i aconseguir lo que creu just, sembla ser que estem deixant de ser una massa aborregada per passar a ser subjectes. Subjectes actius que decideixen com serà el seu futur.
Si teixim estratègies contra la seva repressió, si som prou forts/es per resistir els seus embats, no hi haurà estat que ens aturi. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s