Targetes revolucionàries, delictes de rebel·lió i diverses reflexions

El Desembre de 1933 la CNT llançà la consigna “frente a las urnas, revolución social” en resposta a les eleccions d’ aquell mateix any que havien donat la victòria a les dretes, perquè la mateixa CNT va cridar a l’ abstenció activa. Els membres de la CNT  tallaren carreteres,cables del telègrafs i la línia telefònica, i intentaren proclamar el comunisme llibertari. L’ intent fou frustrat i la Guardia Civil aplicà una forta repressió contra el moviment anarquista i la gent d’ esquerres. Entre Gandesa, Orta, Beseit, Vall de Roures, i rodalies es comptabilitzaren més de 500 detinguts i empresonats. Més enllà d’ aquesta zona, la repressió també anar a l’ ample, Falset, Flix, Santa Bàrbara, el Montsià,etc… El moviment no anava de broma. La Guardia Civili intervingué bombes, i tingué feinada per controlar el territori. Va poder apagar la revolta amb l’ ajuda dels militants feixistes de la zona que sortiren armats pels carrers, com a Orta o Arnes.
El fracàs de l’ alçament va sortir car a la CNT. Van tingué de tancar quasi totes les seus al Baix Aragó, a l’ Ebre tingueren de tancar publicacions com el setmanari ampostí El Explotado. Els militants del sindicat foren empresonats, i els que no van anar a presó, cap propietari els llogava per a treballar. La temor i l’ odi dels rics i propietaris cap als sindicats i organitzacions d’ esquerres i revolucionaries augmentà, les tensions es mantindrien fins a l’ explosió de la guerra civil, al 1936.

Entre els detinguts es trobaben Blanch Povill Borrasca, d’ Aldover i Vicent Sales i Domingo Fosch de Tortosa, tots dos de la CNT. El llibre “Conflicte i violència a l’ Ebre. De Napoleó a Franco.” de Sanchez Cervelló diu:
“”Segons el fiscal, Fosch entregà a Sales una contraseña…consistente en media tarjeta, con un tres en cada ángulo y escrito en tinta en la parte superior “Aldover” y en el centro “Tortosa”. Li encarregà que anès a Aldover i li entregués a Borrasca, que ja tenia l’ altra meitat que era la contraseña que debía hacer circular para que secundase el movimento revolucionario para implantar el comunismo libertario que estallaría de una a dos de la madrugada del dia 9. Llavors Borrasca la misma tarde del 8 alquiló en Aldover un taxis y se fue a Pinell donde se entrevistó con Jose Vinaixa, President de la CNT que també seria detingut, a qui transmeté la contrasenya i l’ hora en què començaria el moviment revolucionari. Hecho esto marchó acompañado de Vinaixa hasta Gandesa, donde este último hizo circular las órdenes recibidas, siguiendo Borrasca con igual objeto a Batea, regresando luego a Gandesa donde recogió a Vinaixa, a quien dejó en Pinell, y de este pueblo se fue a su casa de Aldover. “”
Tots 3 foren incriminats en el moviment insurreccional, tot i no poder demostrar-ho jurídicament. Foren condemnats com a autors d’ un delicte de rebel·lió en grau de proposició.

LLegint i analitzant el passat s’ entén el present i es poden extreure pensaments, fer paral·lelisme, reflexionar, apendre…
Per exemple, el delicte de rebel·lió no sols ha sigut utilitzat al present per amenaçar i coaccionar als polítics i organitzacions socials, avantpassats nostres foren empresonats, reprimits i assassinats per cometre aquests delictes. Clar està que les seves pretensions anaven molt més enllà. Volien canviar el sistema econòmic, polític i social i defensaven obertament  l’ ús de la violència contra el poder, i tot això amb el suport d’ una gran part de la població. Situacions molt diferents a les d’ avui dia. Però cal tenir clar que si avui dia existeixen aquests delictes, i existeix cert poder, és fruit de les victòries i derrotes del passat.

Llegint aquests fragments em sembla bastant “original” el tema de la targeta. Més enllà de l’ originalitat també es pot extreure la certesa de que la CNT, a part de tenir el suport de milers de treballadors/es, gaudia d’ una certa organització, prou eficaç com per a intentar un alçament popular per enderrocar el poder i alhora instaurar el comunisme llibertari. La magnitud i la complexitat d’ aquestes pretensions, que més avant les feren realitat, demostren la capacitat que pot tenir el poble organitzat.
Extrapolant-ho a avui dia, veiem com un moviment popular ha desafiat el règim del 78, o del 39 que uns altres diuen. Veiem que els que ostenten el poder son els nets i netes dels mateixos que reprimien a sang i foc els clams de llibertat dels nostres avis. Que associacions que homenatgen al dictador Franco, que va assassinar i perseguir als nostres antecessors, gaudeixen d’ impunitat. I organitzacions que lluitaren als anys 30 contra la dictadura, o que han heretat l’ ideari revolucionari, encara avui son víctimes de seguiments policials, muntatges policials… Cosa que fa pensar que desgraciadament potser no ha canviat tant la història, i que dins de l’ aparent llibertat en la que vivim, qui es mou sent les cadenes que l’ oprimeixen.

Ja sigui llegint la història de les classes treballadores dels anys 30 a Espanya, el 1910 a Mèxic, 2017 a Rojava, o analitzant l’1 d’ Octubre a Catalunya. Una cosa està clara. L’organització popular és l’única via que garanteix futur per al poble català i la gent de classe treballadora.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s