La Terra Alta i el Matarranya surten al carrer per la vaga feminista

Lo passat 8 de Març del 2018 unes 250 persones es van mobilitzar entre Gandesa i Vall-de-Roures secundant i donant suport a la vaga feminista.

A Vall-de-Roures la coordinadora 8M Matarranya i el col·lectiu feminista Chalar Dur van organitzar a la plaça de l’Ajuntament unes jornades entorn a les lluites feministes. A primera hora del matí s’adornà la plaça amb davantals de cartró escrits amb lemes i consignes “No he tenido nunca ningun orgasmo limpiando la cocina” , “Ens volem vives” eren alguns dels lemes que es podien llegir. El dia comptava amb una concentració al matí, un dinar popular, berenar, taller d’escriptura i una altra concentració per la tarde.
La jornada va ser àmpliament seguida amb un centenar de persones a la concentració del matí, amb una part de dones de diverses edats i condicions i moltes joves estudiants que van acudir des de l’institut manifestant-se amb una pancarta on deia “No hay revolución sin evolución de consciencia”.
Es van llegir comunicats contra el sistema patriarcal i capitalista, responsable d’una societat que discrimina i assetja les dones en tots els àmbits (casa, educació, treball..).
A les 8 de la tarde es va fer una performance on les actrius van evidenciar el tracte que reben les dones al carrer, en espais d’oci, i a a la llar.
A Vall-de-Roures, el dia de vaga va ser la traca final d’un seguit d’activitats d’àmbit feminista, ja que els dies anteriors, des de l’1 de Març, es va fer un tallers de cartells, passe de vídeo, encartellada, debats i taller artístic.
Tot i que la gent organitzadora encara no ha fet cap valoració de les jornades, es preveu que sigui bastant positiva veient l’assistència de la gent, el compromís d’aquesta i la col·laboració de molts comerços del poble.

A Gandesa feia la crida el CDR Terra Alta. Unes 70 persones es reuniren a la plaça del comerç. Allí es van confeccionar diverses pancartes on es podia llegir “Ens volem vives, lliures i rebels” , “Si natros parem, lo món s’atura” i ” República feminista”.  Tot seguit es llegí el comunicat sorgit de les assemblees organitzatives de la vaga feminista i s’acabà amb una crida en pro de l’apoderament de les dones i a tota persona assistent per canviar des d’arrel i partint des de la vida quotidiana aquesta societat masclista i poc humana en la que ens ha tocat viure.

A la Terra Alta ja es la tercera vaga on hi ha mobilització en poc menys de mig any. Ahir va ser un dia històric a tot l’Estat espanyol i un dia històric també al Matarranya i a la Terra Alta per la lluita feminista. Una lluita que ha guanyat protagonisme els últims anys, però de la que no s’entendria l’eclosió a este territori si no fos per la feina de formiga que poc a poc es va fent.

Passant de la notícia a la reflexió, sembla ser que hi ha coses que comencen a canviar al nostre entorn, organitzacions i espais d’oci que sorgeixen quan, feia uns anys,  n’era impensable la seva existència. Gent que organitza i difon xerrades i discursos que no es limiten a oferir una versió “oficial” i descafeïnada de la vida… Pràctiques polítiques des de baix que no s’acontenten amb intentar ser “amables” i no ofendre ningú, sinó que aprofundeixen amb les problemàtiques que afecten a gran part de la població.
Per intentar entendre el moment es podria pensar en l’afirmació que molts cops es diu de “a les zones rurals tot tarda més anys en canviar que a les ciutats, i ara arriba l’hora…”. Però no estic d’acord amb aquest afirmació. Si ens remetem a la Història, aquestes comarques rurals van ser puntals de resistència contra el feixisme i pioneres a l’Estat espanyol durant la Revolució del 1936 amb l’aplicació del comunisme llibertari on les dones, com tanta altra gent, van gaudir de força més llibertats de les que tenien.
Va sent hora d’apoderar-mos com a territori i d’articular moviments que permetin viure dignament a n’ estes comarques. Polítiques (de carrer i no de despatx) fetes per la gent i per a la gent, que frenin la imparable marxa dels joves a les ciutats, i d’aspirar a ser algo més que un munyó de bars, on la beguda està bona, però no ens dóna la felicitat que ens agradaria. Va sent hora, per exemple, de treballar des de baix cap a un futur més just i digne i que arribi el dia en què per viure no haguem de rebaixar-nos a llepar lo cul dels 4 rics de torn tal i com es feia al segle XIX.
Les feministes tenen un lema que diu “som les nétes de les bruixes que mai no vau poder cremar”. A les bruixes hi afegiríem més adjectius. Perquè també som els fills i filles de les anarquistes, de les republicanes i comunistes, dels borratxos i, en definitiva, de tot allò que una colla de feixistes adinerats, avui reconvertits en demòcrates, mai van poder matar. Un tal subcomandante Marcos va deixar escrit algo així com:

“Todos los que se subieron al barco son los mismos que habían sido excluidos siempre, de todos los barcos y por eso subieron. Porque esos hombres y mujeres ya no quieren obedecer órdenes, sino participar, ser capitanes y marineros”

Va sent hora de fer una metàfora marinera com feia aquell noi que ara està a la paperera de la història. Va sent hora de reconèixer-nos com a tropa, de polir el vaixell i desfer-nos de les cordes que no ens deixen salpar. No volem lleis, governants, ni reis tutelant i “protegint” les nostres vides. No els necessitem.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s