Fer xarxa, construir poder popular

La modernitat neoliberal ha provocat efectes devastadors a la societat. Tant als éssers humans com a la natura. Sol cal mirar qualsevol nit a l’horitzó per a veure la bateria de llums amb la que alguns lladres han il·luminat la comarca. Pareixen llums de discoteca, com a cirereta del pastel, per celebrar que són rics a costa nostra.
Entre les desfetes socials del neoliberalisme trobem la pèrdua de formes de vida i de teixit social. Posaré 2 exemples dels quals vull parlar, però n’hi ha molts més:

-Es perden les relacions econòmiques i socials entre pobles. Es perd el teixit social. Sols preguntant als nostres iaios o buscant un poc pels llibres d’Història podem veure que antigament els vincles entre pobles veïns eren majors.

-La població no para de decréixer a tots els pobles. I sobretot de gent jove, degut a l’abandonament i el despreci del govern cap a les zones rurals, front les ciutats que acaparen tots els recursos i el treball.

Com a societat rural, menystinguda i pobra que sempre hem sigut, gaudim de certs aprenentatges històrics que han perviscut durant molts anys, i que no ens podem permetre oblidar. Els vincles entre pobles veïns i gent amb uns mateixos interessos son una d’aquestes coses que no podem deixar en l’oblit. Perquè si algun futur ens queda, passarà pel suport mutu i l’associacionisme entre la gent i els pobles. Tenir xarxes. Això ho sabien bé els nostres iaios/es que militaren en sindicats com la CNT :

“El sindicat consistia simplement en l’assemblea de tots els homes i dones del poble pertanyents a la classe treballadora, estiguessin o no afiliats a la CNT. Es reunien una tarda cada setmana i, durant diverses hores, discutien els problemes locals. Tothom qui ho desitgés tenia dret a parlar. (…) Això ens porta a investigar si aquesta manera d’administració dels pobles va ser realment una invenció anarquista. Per contra, el sindicat i el comitè de 1936 eren en tots els aspectes idèntics al consell obert i al capítol de les comunes medievals d’Hispània. Les ciutats i els pobles de l’Edat Mitjana a la península eren governats per una assemblea de tots els veïns de la població, anomenada Consell Obert”
Gerarld Brenan, The Spanish Labyrinth, 1943

També durant els anys trenta trobem datat que els sindicats obrers estaven establerts a la Terra Alta i el Matarranya com també a la resta de les Terres de l’Ebre. Aquests sindicats difonien revistes, diaris, on s’esmentaven notícies i es difonia l’ideari anarquista o comunista. Aquests sindicats tenien locals on es debatia sobre allò que afectava a la vida de la gent, i també oferien alternatives d’oci com obres teatrals de companyies ambulants que anaven poble per poble.

Inclús, si retrocedim setze segles, també trobarem mostres d’organització entre els comuns, la gent amb uns mateixos interessos:

“Durant tota l’ Alta Edat Mitjana i part de la Baixa Edat Mitjana es pot constatar que, a diferència de l’ Imperi romà, no existia un grup que concentrés tot el poder, sinó que aquest estava dividit entre un poder reial o comtal, un poder senyorial laic i eclesiàstic i un poder popular. Aquests poders van pactar i es van enfrontar en nombroses ocasions…”
David Algarra Bascón. El comú català. La història dels que no surten a la història.

Ara, després d’una dictadura que matà lo bo i millor del país, més quaranta-tres anys de farsa democràtica, amb la temor estampada al cos de moltes generacions pel franquisme, trobem que no existeix, perquè s’ha destruït, el teixit social i el discurs de classe.
Tenim allò que a l’edat mitjana deien poder reial, també tenim l’eclesiàstic, ambdós limitant la llibertat d’expressió; però el que seria el nostre, el poder popular, no acaba de sorgir a les nostres contrades. Però, per necessitat vital i supervivència, ha de sorgir.
L’articulació de la gent rasa, la gent treballadora que comparteix unes problemàtiques comunes, és més que necessària per garantir futur de vida.

La Plataforma en defensa de la Terra Alta sorgí per combatre la massificació eòlica i és un exemple recent de l’efectivitat d’estar enxarxats. Aconseguí una victòria parcial, aturant els molins a Orta i informant i posant el debat al carrer de tots els pobles afectats per l’ estafa que ens venia al damunt. La plataforma desaparegué però el conflicte segueix latent, ja que les empreses no en tenen prou i volen posar-ne més.
Un altre exemple d’associacionisme també va ser el centre d’estudis de la Terra Alta que publicà durant 28 anys seguits una revista semestral on es divulgaren estudis sobre el patrimoni natural, històric, etnològic i arquitectònic dels dotze municipis de la Terra Alta. Probablement, des de llavors, aquesta comarca no ha disfrutat de cap publicació amb el mateix nivell cultural.
El CDR i l’ANC son dos exemples més, aquests actius avui dia, d’organitzacions assembleàries estructurades a nivell comarcal i que lluiten per l’alliberament social i nacional.

Recuperant el fil, aprenem del passat i no deixem per als llibres d’història les lliçons. Defensar-se del feixisme i els feixistes, del masclisme imperant, de les multinacionals i grans empresaris que destrossen vides i territori, de les polítiques nefastes que mos marginen i despoblen… Són aspectes importants a tenir en compte si volem garantir un futur digne de ser viscut.

Les institucions han muntat un viver d’empreses, els ajuntaments potencien el turisme o el que sigue per enfortir el teixit empresarial, els grans empresaris, ara, viuen bastant bé en comparació a la resta de la gent. La qüestió està en los/les treballador/es, en los/les joves que marxen, en les possibilitats de vida que té un/a jove en esta comarca més enllà del treball, en les amenaces de més molins, en…qui lluita per tot això? Els ajuntaments? Els governs?
La resposta és clara, si no ho fem natres, no ho farà ningú. Falta el poder popular que ha de decidir i construir el futur que es vol per a la comarca.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s