Reflexió de l’1-O a la Terra Alta. Un dia que no oblidarem

Compartint visions de l’1 d’octubre amb la gent de la comarca, es podria dir que les vivències van ser similars a tots els pobles on es va preparar una resistència. Va haver moments de tensió i nervis, falses alarmes, i moments de distensió. Vam gaudir de converses, vam compartir pensaments, experiències, cerveses, wiskys i tot el que vam trobar convenient.
Estàvem tant els i les joves que amb prou feines cobrem 1000€, com els aturats.  També la gent gran que els bancs han estafat amb les preferents, la dona que després de treballar mitja vida no té jubilació, els currantes autònoms que deixaven un rato la feina per poder estar colze a colze amb el poble…Hi erem tots i totes vaja, i durant 24h vam oblidar el treball, i totes aquestes coses en que es pensa durant la rutina diària, i vam concentrar-nos en defensar un espai, que per nosaltres representava el futur i la vida.

I la llàstima és que va ser un dia. Però en un dia es va poder veure com la gent s’ organitzava horitzontalment per resistir, per alimentar-se, per curar-se, per protegir a qui feia falta si venien maldades… Els pobles estavem vius. De la ribera d’ Ebre, o d’ altres indrets, contactaven amb la Terra Alta per compartir informació, d’ un poble passava la informació als altres pobles, aquesta informació es comunicava a tothom, tothom decidia conjuntament que fer, com actuar… Tothom disposat a donar-ho tot. Les ganes de llibertat i de viure ens governaven. I es que estàvem lluitant per la vida que no ens deixen tenir.
Vam poder tastar el suport mutu i la solidaritat, l’ assemblearisme, l’ autodefensa, l’ empoderament que aporta una comunitat de gent organitzada i actuant, i no ho oblidarem mai més. Perquè moments com els descrits son la clara evidència de que el poble, si vol, té el poder i sap autogover-nar-se i gestionar-se. Una societat que es capaç de fer això, és una societat capaç d’ aconseguir el que es plantegi.

Tristament sol va ser un dia. Els “professionals” de la política han posat esforç en que tot torni a la normalitat, han institucionalitzat la protesta, i ens han enviat cap a casa. Ara, no espereu grans victòries cuinades en despatxos i edificis monumentals. Les victòries sorgeixen de l’ acumulació de gent fent reunions en petites sales d’ un casal o ateneu, a una plaça, a la casa d’ un particular o un lloc sense mera importància. La victòria depen del poble.

Tal i com va anar la cosa, el dia que prenguem la decisió de ser una massa crítica, de no obeïr com un ramat a qui doni ordres, i de lluitar fins a aconseguir tot allò que ens proposem, potser som imparables. O potser no. Portser ens rebenten la cara a porrades, o ens treuen l’ exercit… però al meu parer, el somriure i la felicitat a les nostres cares, de ser amos de les nostres vides, no ens el traurien ni morts. Perquè al final, crec jo, el que compta és això. Estar vius, defensar i aferrar-se a la vida. I l’1-O va ser un dia en que vam demostrar que enmig de tanta humiliació diària, encara estem vius. Va ser millor que qualsevol dia bò de treball. Que qualsevol nit de borratxera. Els que no som ningú, un cop més, vam ser protagonistes de la història.
Ara fins la pròxima. I fem el favor de garantir que sigui més extensa i intensa. Perquè al final el que ens fa feliços es això, demostrar i gaudir de que estem vius.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s