Ressaca i odi un dilluns pel matí

el

És una realitat que, alguns/es, quan més feliços estem és durant lo cap de setmana. És quan ens trobem amb la nostra gent, xarrem, alguns/es bebem, fumem i/o mos fotem tot lo que mos passe per davant amb l’esperança de disfrutar al màxim aquell moment, i d’ alguna forma olvidar-ne alguns altres. Això fa que els dilluns siguin un dels pitjors dies de la setmana. És una realitat molt estesa entre les nostres generacions.
Potser no és saludable abusar del consum de les drogues legals i/o ilegals, però tampoc ho és treballar. També som la primera generació que viurem pitjor que l’ anterior. També és cert que els drets socials i laborals se’n van a la merda. En definitiva, les expectatives de futur no son la hòstia, i ens divertim com podem.

Però estaria bé anar aclarint algunes coses. Avui, com molts dies, estic fart del treball, i de tants anuncis, programes i assignatures dirigides a la gent jove menjant-los-hi la olla amb els negocis, el treball, els joves emprenedors i tota la merda aquesta. El treball dignifica diuen. Que és dignitat? Patir lumbago als 33 anys? Tenir depressió als 25? Hipotecar la família a canvi d’ una carrera que no dona futur? La dignitat que ofereix este sistema de merda tos la podeu menjar en pataques.
Un gran error a n’ esta vida és comprar la moto a tots estos venedors de fum. A tota aquesta gent positivista, que ens vol fer creure que si t’aixeques ben d’hora, ben d’hora, seràs imparable. Que voleu que tos diga, a les 10 del matí, al llit, i si pot ser acompanyat/da, s’ està molt bé.

Intenten fer entendre al personal que la vida, per a que sigui digna i feliç, ha de comptar amb una sèrie d’ ítems. Un treball, una parella, una casa, un cotxe, un Iphone, uns fills perfectes, ser una dona perfecta, acontentar a l’home estant al seu servei. Tot modèlic. Sortir de casa empolainat, maquillada, de mil i un botons, aparentar que tot va bé, i en realitat segueixes sent igual de desgraciat/da que l’ alcohòlic del veí. Ens venen un model de vida que no genera cap entusiasme ni felicitat. Sol diners. A part de que tot és una mentida. Tota la vida perseguint un somni que mai arriba. Sol produeixen cansament físic, insatisfacció i misèria moral. Cal anar pensant en com matar l’status quo que ens governa per fer-ne creixer un de més just, que formi persones lliures i no esclaves del treball, la moda, el consumisme i unes quantes merdes més.
Una noia deia a un llibre que “la manifestació del capitalisme en les nostres vides és la tristesa”, i per tant, “es tracta d’ establir les condicions materials per a una disponibilitat compartida a gaudir.”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s